Buscar este blog

Breaking News

domingo, 5 de diciembre de 2021

La banda de Joan Pons presenta al TEM el seu vuitè disc d'estudi, N.S.C.A.L.H.

 

EL PETIT DE CAL ERIL POSA MÚSICA A LA FUGACITAT DEL TEMPS

La banda de Joan Pons presenta al TEM el seu vuitè disc d'estudi, N.S.C.A.L.H.
Joan Pons és el fill menut de Ca L'Eril, la seua casa familiar a la localitat de Guissona (Lleida). Quan el juliol del 2007, amb vint-i-cinc anys, va decidir que el que volia fer era compondre i gravar les seues pròpies cançons amb una banda, se li va ocórrer apel·lar a les arrels per batejar-la. Quinze anys i vuit discos després, El Petit de Cal Eril s'ha consolidat com un referent de l'escena musical catalana gràcies a un pop-folk metafísic i directe, en constant transformació, la principal senyal d'identitat del qual és un discurs genuí i poc complaent, símbol d'una personalitat artística arrasadora.

N.S.C.A.L.H., acrònim de No Sabràs Com Acaba La Història, és el treball discogràfic més recent d'esta formació capaç de tocar als millors festivals nacionals i internacionals i, alhora, a llocs remots i ocults on establir una proximitat quasi espiritual amb els seus seguidors. El proper 25 de març, a partir de les 20 hores, Pons i la seua particular “germandat còsmica”-Jordi Matas, Dani Comas, Ildefons Alonso i Artur Tort- pujaran a l'escenari del Teatre El Musical per presentar un àlbum creat a partir de la rutina habitual del grup: es fixa una data d'enregistrament (en este cas va ser el 17 de gener de 2021) i, un parell de setmanes abans, Pons s'aïlla del món dos o tres dies per compondre'l íntegrament. El resultat sol ser una obra única i sorprenent, com al seu dia ho van ser LP mítics com …i les sargantanes al sol (2009), La figura del buit (2013), La força (2016) o Triangle (2018).

“Este és un disc que transita a la temporalitat de la història i la relativitat del temps”, explica Joan Pons. “Ens preguntem quantes històries hi caben dins d’un instant, quants moments hi ha dins del temps. Ací tot és efímer i etern al mateix temps. El nostre so s'obri cap a nous horitzons i s'eixampla cap a angles inesperats: línies de baix, riffs de sintes voladors, melodies de veus espacials… És un disc deliberadament curt en minutatge però plural i divers en colors, canvis i moments, amb multitud d'estímuls imprevisibles, que apareixen només una vegada i no es repeteixen. Com passa en tants moments de la nostra xicoteta, minúscula i alhora irrepetible història”.
 


EL PETIT DE CAL ERIL PONE MÚSICA A LA FUGACIDAD DEL TIEMPO
 
La banda de Joan Pons presenta en el TEM su octavo disco de estudio, N.S.C.A.L.H.
 
 
Joan Pons es el hijo pequeño de Ca L’Eril, su casa familiar en la localidad de Guissona (Lleida). Cuando en julio de 2007, con veinticinco años, decidió que lo que quería hacer era componer y grabar sus propias canciones con una banda, se le ocurrió apelar a sus raíces para bautizarla. Quince años y ocho discos después, El Petit de Cal Eril se ha consolidado como un referente de la escena musical catalana gracias a un pop-folk metafísico y directo, en constante transformación, y cuya principal seña de identidad es un discurso genuino y poco complaciente, símbolo de una personalidad artística arrolladora.

N.S.C.A.L.H, acrónimo de No Sabràs Com Acaba La Història, es el trabajo discográfico más reciente de esta formación capaz de tocar en los mejores festivales nacionales e internacionales y, al mismo tiempo, en lugares remotos y ocultos donde establecer una proximidad casi espiritual con sus seguidores. El próximo 25 de marzo, a partir de las 20 horas, Pons y su particular “hermandad cósmica” -Jordi Matas, Dani Comas, Ildefons Alonso y Artur Tort- se subirán al escenario del Teatre El Musical para presentar un álbum creado a partir de la rutina habitual del grupo: se fija una fecha de grabación (en este caso fue el 17 de enero de 2021) y, un par de semanas antes, Pons se aísla del mundo dos o tres días para componerlo en su totalidad. El resultado suele ser una obra única y asombrosa, como en su día lo fueron LP míticos como …i les sargantanes al sol (2009), La figura del buit (2013), La força (2016) o Triangle (2018).

“Este es un disco que transita en la temporalidad de la historia y la relatividad del tiempo”, explica Joan Pons. “Nos preguntamos cuántas historias caben dentro de un instante, cuántos momentos hay dentro del tiempo. Aquí todo es efímero y eterno a la vez. Nuestro sonido se abre hacia nuevos horizontes y se ensancha hacia ángulos inesperados: líneas de bajo, riffs de sintes voladores, melodías de voces espaciales… Es un disco deliberadamente corto en minutaje pero plural y diverso en colores, cambios y momentos, con multitud de estímulos imprevisibles, que aparecen solo una vez y no se repiten. Como ocurre en tantos momentos de nuestra pequeña, minúscula y al mismo tiempo irrepetible historia”.

Encuentra las entradas de tu cine favorito con increíbles descuentos

Gana dinero con tu blog.

Gana dinero con tu blog.
Te enseño como

¿Nos invitas a un café?

Buy Me a Coffee at ko-fi.com

Entradas populares

Páginas