MARGARITA SÁNCHEZ, LA XIQUETA DE "EL VERDUGO", RET HOMENATGE A BERLANGA PEL SEU CENTENARI

 

MARGARITA SÁNCHEZ, LA XIQUETA DE "EL VERDUGO", RET HOMENATGE A BERLANGA PEL SEU CENTENARI La Mutant acull la representació el pròxim dilluns en el marc de les activitats de l'Any Berlanga

MI QUERIDO BERLANGA, SOY LA NIÑA DE EL VERDUGO és una obra de teatre de Margarita Sánchez, la lectura dramatitzada de la qual es veurà el proper 7 de març (20 hores) a La Mutant, dirigida per Lola López i representada per la Companyia Hongaresa de Teatre. L'autora tenia tan sols nou mesos quan Berlanga la va fitxar per a actriu de figuració a l'escena del casament de El Verdugo. Amb esta peça, la dramaturga reviu el rodatge de la pel·lícula al barri de La Latina de Madrid i com l'arribada d’aquella producció va suposar una xicoteta revolució per als veïns del carrer de l'Àguila, estrelles efímeres del cel·luloide.   Esta lectura dramatitzada suposa també una contribució a mostrar el treball creatiu de les dones, en aquest cas el de l’autora i el de la directora valenciana Lola López, i compta amb un repartiment d'alguns dels millors actors i actrius valencians: Verònica Andrés, Álvaro Báguena, Mafalda Bellido, Josep Manel Casany, Victòria Enguídanos, Àngel Fígols, Lola López, Jessica Martin, Pep Ricart, Marcos Sproston, Begoña Tena i la col·laboració especial de Javier Quintanilla.   L'obra va ser seleccionada pel II Laboratori d'Escriptura Teatral de la Fundació SGAE, que ha col·laborat amb la companyia per a esta representació. Amb ella, l’Ajuntament de València ret un homenatge teatral a Luis García Berlanga, a través de la Regidoria de Turisme i Internacionalització i la regidoria d'Acció Cultural, en el marc de la celebració del seu centenari.   Margarita Sánchez Roldán (Madrid, 1962), és dramaturga, actriu i directora de teatre. La seua vocació teatral l'ha mantingut en constant aprenentatge, seguint una trajectòria autodidacta i formant-se de manera contínua als tallers i estudis dels més prestigiosos professionals. Se n'ha dit que és hereva directa dels retratistes del costumisme i la tragicomèdia madrilenys, entre els quals trobem autors com Valle Inclán, Mihura, Jardiel, Arniches, i cineastes com Rafael Azcona o Luis García Berlanga. Com ells, no renuncia a l'humor negre i l'astracanada, encara que Margarita Sánchez dóna un nou nom al que fa: “El meu teatre és estrangòtic”. La Companyia Hongaresa de Teatre, fundada a Sagunt (València) fa 27 anys pels valencians Lola López i Paco Zarzoso i per la catalana Lluïsa Cunillé, ha creat i produït 30 espectacles fins hui, majoritàriament amb textos dels mateixos fundadors, i alguns d'altres autores i autors contemporanis. Les seues produccions s'han representat als festivals i teatres més importants del territori espanyol, així com a diferents països llatinoamericans. En tots estos anys, Hongaresa ha produït comèdies, tragèdies, tragicomèdies, cabarets polítics, vodevils metafísics, teatre de la memòria, etc. I en totes eixes produccions ha estat present la poesia, a la paraula, a les atmosferes, als enigmes…, poesia necessària per suportar la dura prosa de la realitat, i a la qual ha acompanyat un sòlid posicionament ètic i estètic, també present a moltes de les obres.   MARGARITA SÁNCHEZ, LA NIÑA DE "EL VERDUGO", RINDE HOMENAJE A BERLANGA POR SU CENTENARIO La Mutant acoge la representación el próximo lunes en el marco de las actividades del Año Berlanga   MI QUERIDO BERLANGA, SOY LA NIÑA DE EL VERDUGO es una obra de teatro de Margarita Sánchez cuya lectura dramatizada se verá el próximo 7 de marzo (20 horas) en La Mutant, dirigida por Lola López y representada por la Companyia Hongaresa de Teatre. La autora tenía tan solo nueve meses cuando Berlanga la fichó para actriz de figuración en la escena de la boda de El Verdugo. Con esta pieza, la dramaturga revive el rodaje de la película en el barrio de La Latina de Madrid y cómo la llegada de aquella producción supuso una pequeña revolución para los vecinos de la calle del Águila, estrellas efímeras del celuloide.   La lectura dramatizada supone también una contribución a mostrar el trabajo creativo de las mujeres, en este caso el de la autora y el de la directora valenciana Lola López, y cuenta con un reparto de algunos de los mejores actores y actrices valencianos: Verònica Andrés, Álvaro Báguena, Mafalda Bellido, Josep Manel Casany, Victoria Enguídanos, Ángel Fígols, Lola López, Jessica Martin, Pep Ricart, Marcos Sproston, Begoña Tena y la colaboración especial de Javier Quintanilla.   La obra fue seleccionada para el II Laboratorio de Escritura Teatral de la Fundación SGAE, que ha colaborado con la compañía para esta puesta en escena. Con ella, el Ayuntamiento de València rinde un homenaje teatral a Luis García Berlanga, a través de la Concejalía de Turismo e Internacionalización y la concejalía de Acción Cultural, en el marco de la celebración de su centenario.   Margarita Sánchez Roldán (Madrid, 1962), es dramaturga, actriz y directora de teatro. Su vocación teatral la ha mantenido en constante aprendizaje, siguiendo una trayectoria autodidacta y formándose de manera continua en los talleres y estudios de los más reputados profesionales. De ella se ha dicho que es heredera directa de los retratistas del costumbrismo y la tragicomedia madrileños, entre los que encontramos autores como Valle Inclán, Mihura, Jardiel, Arniches, y cineastas como Rafael Azcona o Luis García Berlanga. Como ellos, no renuncia al humor negro y la astracanada, aunque Margarita Sánchez le da un nuevo nombre a lo que hace: “Mi teatro es estrangótico”. La Companyia Hongaresa de Teatre, fundada en Sagunto (Valencia) hace 27 años por los valencianos Lola López y Paco Zarzoso y por la catalana Lluïsa Cunillé, ha creado y producido 30 espectáculos hasta hoy, en su mayoría con textos de los propios fundadores, y algunos de otras autoras y autores contemporáneos. Sus producciones se han representado en los festivales y teatros más importantes del territorio español, así como en diferentes países latinoamericanos. En todos estos años, Hongaresa ha producido comedias, tragedias, tragicomedias, cabarets políticos, vodeviles metafísicos, teatro de la memoria, etc. Y en todas esas producciones ha estado presente la poesía, en la palabra, en las atmósferas, en los enigmas…, poesía necesaria para soportar la dura prosa de la realidad, y a la que ha acompañado un sólido posicionamiento ético y estético, también presente en muchas de sus obras.